Pasdoble d’estil fester dedicat per als festers i les festes d’Otos 2022.
Festes que han sigut molt especials per a tot el poble ja que s’han tornat a gaudir i d’una manera molt especial.
El pasdoble comença amb un estil senyorial i dubitatiu en quant al que un pasdoble és.
El tema és el motiu que encapçala la peça però variat segons l’estil que havíem parlat.
La entrada de les trompetes amb el motiu principal li dona per fi un aire de pasdoble.
Aquest motiu va desenvolupant-se fins arribar al fort i a una posterior calma que desencadena en el trio.
Per introduir-lo, la fusta fa sonar una melodia molt familiar per al poble d’Otos: es tracta d’una variació dels «gojos»,
himne religiós de les festes d’Otos, el qual tornarà a sonar abans del fort final. El trio, molt melós, canvia a un motiu més relaxat que acabarà sent també el del fort final. El motiu principal seguirà apareixent ja des d’un segon pla, per tancar el pasdoble.
Pel que fa al significat de la peça, l’inici dubitatiu reflexa la incertesa del poble per no saber quan podran tornar les festes. El motiu principal, anacrusi, li dona la importància a la appoggiatura que representa a la pandèmia: un sot que torna a desencadenar en la mateixa nota que veníem tocant; tornem a la normalitat que teníem anteriorment després d’una mala època. I, per donar-li un aire a festes, com s’ha esmentat abans, sonen els gojos.
Pasdoble dedicat als seus avis; fet justament on vivien ells.
Accèssit del públic al 6é Concurs de Composició de Pasdobles “Fernando Tormo Ibáñez”, organitzat per la Unió Musical “L’Aranya” d’Albaida.
El tongo és un tango per a banda que relata una curta i intensa història.
La seua estructura es basa en dues seccions, introduïdes cada una per un solo de saxo alt, y una CODA final. La primera secció tracta del creixement emocional al qual s’enfronten i, la segona secció, l’afonament d’aquest.
Els solos de saxo alt representen, cada un, als protagonistes; els solos de trompeta, els sentiments adquirits. És un crescendo excessiu, amb un decrescendo inesperat. teníem anteriorment després d’una mala època. I, per donar-li un aire a festes, com s’ha esmentat abans, sonen els gojos.
Primer Premi del “II Concurs de Composició per a Banda Simfònica de l’Excma. Diputació de Castelló i la FSMCV” 2a Secció.
L’ataifor de Fadrell és una obra per a banda simfònica inspirada en una peça ceràmica andalusina trobada al jaciment de Sant Jaume de Fadrell, al terme municipal de Castelló de la Plana. L’objecte es data entre els segles X i XI, en un moment de transició en què l’herència cultural del califat encara és present, tot i que el poder polític comença a fragmentar-se. L’obra parteix d’aquesta incertesa històrica per construir un recorregut musical que aborda l’origen cultural de l’ataifor, el seu valor simbòlic i el context de fragmentació posterior, posant en relleu el territori de Fadrell com un espai de convivència i alt nivell cultural dins d’Al-Àndalus.
La música s’inicia evocant l’esplendor i l’estabilitat associades al model cultural califal, del qual deriva l’estètica de l’ataifor. Aquest primer espai musical es construeix a partir d’una fanfàrria i d’una secció de fort caràcter rítmic, que simbolitzen la solemnitat i la projecció del poder. Posteriorment, apareix una secció de caràcter més cíclic i ritual, inspirada en formes musicals d’arrel oriental, que aporta sensació d’ordre i refinament, abans de concloure amb una reexposició del material inicial, reforçant la idea d’unitat i cohesió.
A continuació, l’obra se centra en la iconografia de l’ataifor. El cavall i l’àguila, presents en la seua decoració, són interpretats com a símbols de poder, guerra i autoritat. La música adopta ací un caràcter més expressiu i simbòlic, allunyant-se del relat històric per explorar el llenguatge visual del poder que transmet l’objecte.
En la part final, l’obra reflecteix la fragmentació del poder posterior al món califal. A partir d’una reaparició del material inicial, emergeixen diferents dominis amb identitats pròpies, que conviuen i s’entrellacen progressivament fins a col·lapsar en un final apoteòsic.
Aquest final simbolitza la fi del sistema que havia fet possible l’ataifor. L’obra no resol qui el va produir, perquè la història tampoc ho fa, posant l’accent en la convivència cultural que va caracteritzar aquest territori.
*Obra per estrenar al XLVII Certamen Provincial de Bandes de Música: 2 i 3 de maig de 2026. La edició no corre a càrrec propi, per lo que no es pot sol·licitar.
